Una norantena de ciclistes de totes les edats participen a la 31a Pujada al pi de la Torregassa
Roger Mas recorre a la ironia catalana en el seu parlament de l’Onze de Setembre a Solsona

Diverses particularitats fan diferent el dia central de la Festa Major de Solsona
La Festa Major de Solsona arrenca amb empenta
/ Solsona fa un “acte de justícia” als trabucaires  
Solsona presenta el primer llibre sobre els seus trabucaires
 
Disponibles els programes de la Festa Major a l’OAC de l’Ajuntament de Solsona

Solsona presenta una Festa Major que posa l’accent en els trabucaires, el patrimoni musical i l’oferta juvenil

Montse Auguets, Alba Carralero i Maria Riu rebran enguany les bandes de pubilla i donzelles de Solsona

Convocatòria per a l’elecció de la pubilla i les donzelles
/ Corpus 2010
El disseny de Pere Cuadrench guanya el concurs més participat de la imatge gràfica de la Festa Major de Solsona


Arxius Notícies Festa Major: Tornar / 2017 / 2016 / 2015 / 2014 / 2013 / 2012 / 2011 / 2009 / 2008 / 2007

Una norantena de ciclistes de totes les edats
participen a la 31a Pujada al pi de la Torregassa

Tret de sortida de la prova, davant de l’escola SetelsisUna de les cites més arrelades de la Festa Major de Solsona és la Pujada ciclista al pi de la Torregassa, que enguany ha assolit la 31a edició. Divendres passat, dia 10, hi van participar una norantena de persones d’entre 5 i 74 anys. La regidoria d’Esports, organitzadora de la convocatòria amb la col·laboració de la Penya Ciclista L’Esforç, es mostra molt satisfeta de l’elevada participació i l’ambient popular de la trobada.

Per primera vegada, la concentració dels ciclistes es va fer al complex esportiu municipal, si bé un trabucaire va donar el tret de sortida davant l’escola Setelsis. L’alcalde, David Rodríguez, i el president del Consell Comarcal, Marià Chaure, van ser alguns dels esportistes que no es van perdre la prova. Els corredors més ràpids van pujar fins a la Torregassa en tan sols 13 minuts, mentre que els participants que van concebre la cursa com un passeig van tardar una mitja hora de durada.

En arribar a d’alt, els ciclistes van recuperar forces amb un esmorzar abans d’emprendre la baixada de tornada a Solsona. El punt d’arribada també van les instal·lacions esportives, on es va lliurar un diploma commemoratiu a cadascun dels participants. 

Solsona, 15 de setembre de 2010

Pujar

Roger Mas recorre a la ironia catalana en el seu parlament de l’Onze de Setembre a Solsona
L’alcalde recorda Xavier Jounou i preconitza la celebració d’un referèndum

Centenars de solsonins i visitants, amb una afluència superior a l’any passat, s’han concentrat aquest migdia davant l’Ajuntament per assistir a l’acte institucional de l’Onze de Setembre. El cantautor Roger Mas, convidat a pronunciar el parlament d’enguany, ha elogiat la ironia de pensadors catalans dels quals beu el seu imaginari, com Francesc Pujols, Josep Pla i Alexandre Deulofeu.

Aquesta ironia tan nostrada, que veu el seu gran esplendor als primers temps del segle XX, no ens ha de faltar mai, als catalans”, ha dit Mas, “perquè el nostre lloc en el món tot i a voltes semblar-nos clar és a la vegada confús”. Per a la reconeguda veu de la cançó catalana, “som i no acabem de ser, volem i dolem, i no tenim clar ni tan sols on comença i s’acaba la pàtria”.

L’artista solsoní ha afegit que aquesta ironia “és el bàlsam que ens ha d’ajudar a portar, com a poble, les ferides de tants i tants anys de ser i no acabar de ser i de voler i doler”. Roger Mas ha expressat la seva dimensió més crítica amb la classe política i la societat civil actual contraposant aquest sentit de l’humor “amb pes, amb discurs, amb una finalitat” a la “buidor absoluta del ha, ha, ha, hi, hi imperant des de fa un parell o tres de dècades”.

‘La consciència del poble català s’ha remogut’

Un to ben diferent ha estat l’adoptat per l’alcalde, David Rodríguez, en la seva salutació. Rodríguez ha evocat el missatge llançat l’any passat pel seu predecessor, el desaparegut Xavier Jounou, parafrasejant La Santa Espina: “Som i serem gent catalana tant si es vol com si no es vol”, i “només hi ha una via per ser-ho, que és ser el que vulguem ser i de manera democràtica”. En aquesta línia, Rodríguez ha dit que al cap d’un any “podem mostrar-nos satisfets que alguna cosa ha canviat: la consciència del poble català s’ha remogut i ha dit prou”. “Xavier Jounou ho estaria”, ha assegurat.

L’alcalde s’ha referit a les nombroses consultes sobiranistes que s’han celebrat a Catalunya, incloses Solsona i la comarca, a la manifestació multitudinària del 10 de juliol passat contra la sentència del Tribunal Constitucional i a la moció del Ple municipal de final de juliol, aprovada per unanimitat, en defensa d’un nou horitzó nacional. “Ningú no pot negar-nos el dret de decidir lliurement i voluntàriament el nostre futur”, ha destacat per preconitzar la celebració d’un referèndum.

L’acte també ha tingut la participació de l’Orfeó Nova Solsona per entonar El Cant dels Segadors i dels trabucaires, que han disparat una galejada des de l’eixida de la casa consistorial. Una actuació de la colla castellera Salats de Súria ha estat el colofó de l’acte organitzat per l’Ajuntament. Dos dels castellers han patit lesions lleus a mitja actuació i han estat traslladats per una ambulància del SEM. Amb tot, al cap d’uns minuts s’han reprès els castells enmig de l’expectació d’un públic poc avesat a presenciar la formació d’aquestes torres humanes i l’animació del grup de grallers que acompanya els Salats de Súria.

La tradicional tractorada popular, que cada any fa peculiar la celebració de la Diada Nacional de Catalunya a Solsona, ha reunit avui 152 vehicles provinents de tota la comarca i, fins i tot, del Bages.


Solsona, 11 de setembre de 2010

Pujar

Diverses particularitats fan diferent el dia central de la Festa Major de Solsona
Per primer cop una noia fa ballar l’àliga a la plaça i s’utilitza la totalitat de mascles a la tronada

Enguany el dia central de la festa en honor a la patrona de Solsona, la Mare de Déu del Claustre, ha presentat diverses particularitats que, malgrat el seu esquema inexorable, l’han fet diferent. D’una banda, per primera vegada a la història de la manifestació gegantera solsonina, una noia ha fet ballar un improperi, concretament l’àliga. De l’altra, el cantautor solsoní Roger Mas ha estat proclamat geganter d’honor a la plaça Major, just abans del ball dels gegants. Finalment, la tronada ha estat magnificada amb l’esclat dels nou mascles existents, l’element pirotècnic originari del segle XVII i recuperat l’any passat. Ha presidit el nucli central de la celebració festiva d’aquest matí el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar.

No és d’estranyar que a parer de Baltasar, Solsona sigui “una font d’inspiració per a la preservació de les tradicions per a d’altres municipis del país”, en tant que “la festa, una de les més antigues de Catalunya, hi és molt arrelada”. Avui també han participat en la comitiva institucional l’alcalde de Manresa, Josep Camprubí; el president del Consell Comarcal, Marià Chaure; el jutge, Joan Cardona, i gairebé la totalitat d’alcaldes de la comarca. En el dinar institucional posterior, tots ells –llevat del conseller, que ha hagut de marxar abans- han col•laborat amb el Fons d’emergència social.

Si ahir hi havia una notable afluència de públic als carrers i la plaça Major, avui l’expectació s’ha vist incrementada. A més, els assistents als ballets han tingut més d’un motiu per aplaudir a la plaça: primer, en conèixer que el ball de l’àliga ha estat desplegat per una gegantera, Anna Tàpia. “Ens fa especialment contents als membres de l’Agrupació de Geganters”, manifesta Pere Cuadrench, macip major de l’entitat. “Ha treballat molt a fons per poder-ho fer realitat i ho ha aconseguit”, explica Cuadrench, que afegeix que fins ara no havia estat possible perquè “fer ballar un improperi també ve determinat per la condició física del ballador, no només pel component rítmic”.  

El públic també ha ovacionat Roger Mas en rebre un bust del gegant vell de mans de l’alcalde, David Rodríguez, en representació dels geganters. L’alcalde li ha entregat el reconeixement “en senyal d’agraïment per posar la seva capacitat artística i la projecció professional al servei de les seves arrels i les seves expressions culturals”. Rodríguez ha subratllat que “ser proclamat geganter d’honor a la ciutat gegantera per excel.lència de Catalunya ja és un motiu per estar-ne orgullós”. Però rebre la màxima distinció dels geganters per “haver contribuït a fer més popular la Festa Major i a difondre-la amb sensibilitat i delicadesa” per a un solsoní, ha afegit l’alcalde, també “ha de ser entès com un reconeixement a l’estima envers la ciutat i les seves tradicions”.

Endavant les atxes!’

Roger Mas, que fins i tot havia fet de flabiolaire al bell mig de la plaça en la seva època més juvenil, ha rebut satisfet aquest títol i ha assegurat que “l’estima que els solsonins tenim envers les tradicions m’ha marcat molt”. “Està plena de bons valors”, ha afirmat, abans de llençar el crit d’”Endavant les atxes! Foc a l’obaga!”, evocant la lletra d’un dels temes del seu últim àlbum, A la casa d’enlloc.

L’encesa de la tronada aquest any ha anat a càrrec del conseller Francesc Baltasar, l’alcalde de Manresa i Roger Mas. Mai abans la pólvora no havia aconseguit tant estrèpit. Aquesta vegada ha estat gràcies a la disposició simultània dels tres jocs de tres mascles de l’Ajuntament, la Confraria de la Mare de Déu del Claustre i dels Geganters. Així “s’ha culminat una Festa Major abocada als trabucaires, que n’han estat els protagonistes”, ha remarcat Pere Cuadrench.

L’alcalde considera que aquest any “s’han reunit tots els elements per fer una festa lluïda” i ha felicitat els geganters, que “són l’ànima de la festa”, els trabucaires, per contribuir a fer-la més lluïda, i l’Orquestra Patinfanjàs, per haver sabut “interpretar amb encert el pasdoble de Ramon Pujol”.   

Solsona, 9 de setembre de 2010

Pujar

La Festa Major de Solsona arrenca amb empenta
El conseller Baltasar presidirà els actes de demà, dijous, al matí

La 357a Festa Major de Solsona ha començat amb bon peu. Tot i la pluja d’ahir a la tarda, el mal temps va donar treva per a la primera baixada de la comitiva de l’Ajuntament i el castell de focs, i s’ha mantingut durant tota la jornada d’avui. El carrer del Castell i la plaça Major s’han convertit en un formiguer per assistir al desplegament de la imatgeria folklòrica.    

Tal com posa de manifest, l’alcalde, David Rodríguez, “la participació popular al carrer ha garantit un bon començament de la festa”. A més, la modificació del calendari escolar, amb l’inici del curs ahir, no ha afectat els actes, ja que la cercavila va començar una vegada finalitzades les classes, malgrat que en l’últim tram del passacarrers el públic va afluixar lleugerament. Pere Cuadrench, macip major dels geganters, afirma que si bé “el temps ens feia patir, sortosament s’ha pogut seguir tot el programa amb normalitat”. Assegura que l’assistència de públic ha estat igual que els anys anteriors.

Rodríguez també es mostra satisfet de l’esclat dels mascles a la plaça Major, avui després dels ballets, ja que per primera vegada se n’han utilitzat sis i demà, dia 9, s’ampliaran fins als nou existents, fet que “contribuirà a fer més gran la celebració”. Pere Cuadrench destaca que l’ús d’aquest element pirotècnic, recuperat l’any passat, es va perfeccionant. Així, des d’ara les regateres de pólvora finals es disposen en forma de flor de manera que els mascles vagin esclatant alternadament.

Montse Auguets, candidata d’Òmnium Cultural, ha estat proclamada pubilla de Solsona a la plaça Major, mentre que Alba Carralero, del Centre Excursionista, ha rebut la banda de primera donzella i Maria Riu, del Club Patinatge Solsonès, la de segona donzella.

Aquesta tarda la plaça s’ha omplert de gom a gom en l’homenatge a la Mare de Déu del Claustre. En finalitzar-lo, la pujada de la catedral fins a la casa consistorial ha estat singular gràcies a l’estrena d’un pasdoble de Ramon Pujol dansat pels gegants els anys 30, arranjat pel solsoní Albert Fontelles i interpretat per l’Orquestra Patinfanjàs.

Demà presidirà els actes centrals de les festes del Claustre de Solsona el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar. Enguany també hi participarà l’alcalde de Manresa, Josep Camprubí. Igualment, integraran la comitiva, a més dels representants municipals solsonins, alcaldes i regidors de la resta d’ajuntaments del Solsonès i el president del Consell Comarcal. En el transcurs dels ballets tradicionals, a més, Roger Mas rebrà el títol de geganter d’honor.

Solsona, 8 de setembre de 2010

Pujar

Solsona fa un “acte de justícia” als trabucaires
Presenten “Homes de terra i foc”, el llibre que narra la història del grup folklòric solsoní

Montraveta, Felipó, Alarcón, Auguets i Cuadrench en l’acte de presentació del llibreSolsona ha homenatjat avui la seva colla de trabucaires amb la presentació del llibre “Homes de terra i foc. Els trabucaires de Solsona”. Obra de Montse Auguets, Ramon Montraveta i Pere Cuadrench i editat per l’Ajuntament, ha estat presentat aquest migdia en un Teatre Comarcal ple de gom a gom. Coincidint amb el 45è aniversari de la colla, ha vist la llum aquesta publicació que recull la història del grup.
L’obra neix arran de l’elecció d’aquest tema com a fil conductor del treball de recerca de batxillerat de la solsonina Montse Auguets. Auguets ha explicat que “Homes de terra i foc” pretén ser “un treball de recopilació”. La coautora ha subratllat que “és del record oral d’on hem tret la majoria de la informació”, si bé també han hagut d’indagar en arxius locals. Els tres autors han volgut agrair la col.laboració de trabucaires, extrabucaires, famílies i altres persones a títol individual que els han facilitat la informació per elaborar el llibre.
Per la seva banda, Ramon  Montraveta ha assegurat que aquesta publicació vol ser “un homenatge als trabucaires de Solsona i, per extensió, de tota Catalunya”. S’ha elaborat amb dos objectius: d’una banda, referenciar l’origen dels trabucaires de Solsona i, de l’altra, aconseguir una obra divulgativa. Montraveta ha comentat, a grans trets, els apartats del llibre, que inclou, entre d’altres, els orígens tant a Catalunya com a Solsona –la primera referència és el 1687 en un llibre de comptes de l’arxiu de la Mare de Déu del Claustre-, les sortides –la primera va ser a Santiago de Compostela el 1965. El coautor d’aquest llibre s’ha referit als trabucaires com “la guàrdia de luxe de l’Ajuntament”.
Pere Cuadrench, autor de la part gràfica del llibre, ha explicat que s’ha utilitzat el domàs com a fil conductor de l’obra, “un recurs que permet lligar la tradició amb la modernitat”. Cuadrench ha recordat que aprofitant l’elaboració d’”Homes de terra i foc” el juny es va aprovar el protocol dels trabucaires, que desglossa aquest punt del protocol del folklore geganter, i que ha permès “recuperar patrons que s’havien perdut”.
L’expectació per aquesta obra ha omplert de públic el Teatre ComarcalLa presentació del llibre ha anat a càrrec de Ramon Felipó, folklorista berguedà, que ha fet un repàs als orígens dels trabucaires tant a Solsona com al conjunt de Catalunya. Felipó ha recordat que si bé ara la paraula trabucaire “és sinònim de festa, abans ho era de guerra". També ha volgut remarcar que aquest mot sempre ha significat “gent que defensa els interessos del poble”.
En l’acte també hi ha intervingut el president de la coordinadora de trabucaires de Catalunya, Antoni Moliné, una entitat que agrupa 42 colles d’arreu del país. Moliné entén que “la cultura ha de ser viva, no només un raconet folklòric estàtic sinó que ha de transmetre valors i estimar la terra que trepitgem”.
Tant l’alcalde, David Rodríguez, com la regidora de Cultura, Sara Alarcón, com els autors, han volgut fer un homenatge especial a la colla actual de trabucaires, a qui han enumerat cadascun amb el seu sobrenom. Alarcón s’ha mostrat satisfeta per haver fet “un acte de justícia per als trabucaires” amb l’edició d’aquest llibre i l’aprovació del protocol. A més, ha destacat que la colla solsonina és la única de les comarques de Lleida. L’alcalde s’ha manifestat “orgullós d’aquesta ciutat gelosa de les seves tradicions festives”. Rodríguez ha elogiat la tasca dels trabucaires en tant que són “un dels elements més genuïns de la tradició folklòrica local i, segurament, el que més ha projectat el nom de la ciutat fora de les nostres contrades”.
Una actuació musical a càrrec de Mònica Mendoza al piano, interpretant un poupurri de les músiques de la festa major solsonina, ha tancat l’acte amb una llarga ovació del públic.

Galejada conjunta de nou colles
Prèviament a la presentació, vuit colles de trabucaires provinents de diferents punts de Catalunya han participat en una sorollosa circumval.lació per la ciutat tal com és tradició per al grup solsoní els dies de Festa Major. A banda dels solsonins, hi ha fet acte de presència les colles del Tro Gros de Súria, la de Sant Esteve Sesrovires, la de Sant Feliu de Llobregat, el Comú de Vila-seca, la de la Vila de Gràcia, Guineus de l’Arboç, la colla de Berga i la de Castellar del Riu.  

Solsona, 5 de setembre de 2010

Pujar

Solsona presenta el primer llibre sobre els seus trabucaires
És obra de Montse Auguets, Ramon Montraveta i Pere Cuadrench i l’edita l’Ajuntament

Aquest diumenge, 5 de setembre, a les 12 del migdia, el Teatre Comarcal de Solsona serà un focus de reivindicació de la tradició dels trabucaires. S’hi presentarà el llibre Homes de terra i foc: els Trabucaires de Solsona, obra de Montse Auguets, Ramon Montraveta i Pere Cuadrench, editada per l’Ajuntament. Hi han col•laborat el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, l’Arxiu Comarcal del Solsonès, la Secretaria de Joventut, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i el Consell Comarcal.

L’acte serà conduït per la regidora de Cultura, Sara Alarcón, i tindrà com a ponent el folklorista berguedà Ramon Felipó, autor de diverses obres i articles sobre cultura popular. També hi intervindran els autors, l’alcalde de Solsona, David Rodríguez, i el president de la  Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, Antoni Moliné. La cita es clourà amb una breu actuació musical a càrrec de la pianista Mònica Mendoza.

Tal com indica Montse Auguets, Homes de terra i foc fa un repàs a la trajectòria històrica dels trabucaires solsonins, des que es van crear fa 45 anys. En destaca especialment la part més personal, que recull anècdotes i vivències d’alguns membres del grup folklòric, “dels que encara hi són i d’altres que ja no hi són”. Els autors del llibre, juntament amb la regidora de Cultura i el cap de collaLa principal peculiaritat de la colla solsonina, considerada per a molts el grup mare dels trabucaires del país, i que es plasma en el llibre és el seu arrelament a la terra. Tal com expressa l’autora, “la majoria d’ells estan vinculats al món rural”, qualitat que s’ha volgut reflectir en el títol de l’obra.

Galejada conjunta de nou colles
Prèviament, a les 11 del matí, vuit colles de trabucaires provinents de diferents punts de Catalunya participaran en una circumval•lació per la ciutat tal com és tradició per al grup solsoní els dies de Festa Major. Per ara, han confirmat la seva participació el Tro Gros de Súria, la colla de Sant Esteve Sesrovires, la de Sant Feliu de Llobregat, el Comú de Vila-seca, la de la Vila de Gràcia, Guineus de l’Arboç, la colla de Berga i la de Castellar del Riu.   

Acte: presentació del llibre Homes de terra i foc: els Trabucaires de Solsona
Dia: diumenge 5 de setembre de 2010
Hora: 12 h
Lloc: Teatre Comarcal (Vall Fred, 20) de Solsona

Solsona, 2 de setembre de 2010

Pujar

Disponibles els programes de la Festa Major a l’OAC de l’Ajuntament de Solsona

Els solsonins més impacients ja han recollit aquest matí a l’Oficina d’Atenció Ciutadana del consistori el programa de la Festa Major d’enguany, que tindrà lloc entre els dies 7 i 11 de setembre. La publicació, que cada any desperta expectació, s’ha començat a repartir avui. Se n’ofereix un de gratuït per família empadronada i per a aquelles persones que tenen residència al municipi.

El programa d’enguany, dissenyat per Pere Cuadrench amb la tècnica del collage, té un format vertical. Els articles són quatre i tracten sobre diferents capítols històrics de la ciutat. L’arqueòleg municipal, Pere Cascante, parla de la museïtzació de les restes arqueològiques de Cal Carreres, corresponents a quatre edificacions medievals –es podran conèixer el dissabte 4 de setembre a les 12 del migdia en una visita guiada organitzada per l’Ajuntament.

Un altre escrit és el d’Antònia Marsinyach i Mònica Mendoza, que reprodueixen la història dels 50 anys de la refundació de l’Orfeó Nova Solsona a través dels records vivencials en format d’obra teatral. En l’article titulat “Música oblidada”, el músic Albert Fontelles documenta el pasdoble que Ramon Pujol va compondre els anys 30 per fer ballar els gegants, que ell mateix ha pogut recuperar gràcies a un manuscrit i ha arranjat i orquestrat per tornar-la a sentir aquesta Festa Major.

El programa de la Festa Major es completa amb un article de mossèn Enric Bartrina, director de l’Arxiu Diocesà i Comarcal, sobre els dos-cents anys de l’incendi de la catedral per part de les tropes napoleòniques, i un poema de Ferran Fontelles dedicat a la patrona de Solsona.

En format electrònic, el programa es pot consultar també al portal www.solsonalafesta.net.

Solsona, 27 d’agost de 2010

Pujar

Solsona presenta una Festa Major que posa l’accent en els trabucaires, el patrimoni musical i l’oferta juvenil  
Sara Alarcón i Pere Cuadrench donen a conèixer la imatge gràfica de la 357a edició

Una trentena de propostes culturals, esportives i lúdiques, una desena de convocatòries musicals per a tots els públics i l’esquema festiu tradicional, focalitzat en la imatgeria folklòrica d’una festa patrimonial d’interès nacional, componen el programa de la 357a Festa Major de Solsona, presentat aquest migdia per la regidora de Cultura, Sara Alarcón. Aquesta edició es caracteritzarà pel protagonisme cedit als trabucaires, la recuperació del pasdoble autòcton sobre la festa més antic que es conserva i l’oferta musical per al jovent.

Coincidint amb el 45è aniversari de la colla solsonina, la més antiga del país, el 5 de setembre a les 12 del migdia es presenta al Teatre Comarcal el llibre Homes de terra i foc: els Trabucaires de Solsona, obra de Montse Auguets, Ramon Montraveta i Pere Cuadrench, editada per l’Ajuntament. Hi participarà el folklorista Ramon Felipó. A més, per primera vegada els trabucaires galejaran disposant d’un protocol formal, aprovat a final de juliol pel Ple municipal. Per això, “els cedirem el protagonisme que es mereixen com a element festiu patrimonial d’interès nacional”, destaca Sara Alarcón. Per donar més relleu al rol dels trabucaires, s’ha convidat totes les colles de Catalunya a participar en una circumval•lació el dia 5 a les 11 del matí.

Així mateix, enguany la ciutat tornarà a ponderar el patrimoni festiu tradicional amb la recuperació d’un pasdoble ballat pels gegants els anys 30. Sara Alarcón ha subratllat la voluntat de Solsona, edició rere edició, de “recuperar, preservar i enriquir la festa amb elements que la dignifiquen patrimonialment”. En aquest sentit, el músic local Albert Fontelles ha estat l’encarregat d’arranjar la peça, obra de Ramon Pujol, considerada el pasdoble autòcton més antic dels que es conserven. Es podrà tornar a sentir per primer cop el dia 8 de setembre a la tarda després de l’homenatge a la Mare de Déu del Claustre. L’interpretarà l’Orquestra Patinfanjàs.

Però a banda del programa més tradicional, no hi hauria festa grossa sense vetllades musicals. En aquest àmbit, la regidoria de Cultura qualifica de “punt fort” la gestió de l’oferta juvenil malgrat l’obligada contenció pressupostària. “Intentem que la branca jove de la població se senti partícip de la festa”, assevera la regidora de Cultura i Joventut. Per aquest motiu, entre el 4 i el 10 de setembre actuaran a la Solsona Obrint Pas –concert solidari organitzat pel SOM– (dia 4), Revolta 21 (dia 8) i Mr. Potato (dia 8), Els Amics de les Arts (dia 9), un dels plats forts del programa, i Llamp te Frigui –actuació muntada pel Casal Voliac i Casal Popular La Fura– (dia 10). Tots els concerts seran gratuïts i a la plaça de Sant Joan, excepte el del dia 4, que es farà a la sala Xelsa amb entrada.

Aquest any la Festa Major mantindrà la diversitat d’oferta dedicada a tots els públics que la caracteritza, com l’obra que estrenarà el Grup de Teatre Lacetània, Giganti (gegants de la muntanya), de Luigi Pirandello, els espectacles infantils, l’oferta musical per a la gent gran, com el concert d’havaneres a càrrec de Barca de Mitjana (dia 7), i la popular Trobada Internacional d’Acordionistes (dia 4), per primer cop sense el polifacètic artista Josep Valls, “Joe”, al capdavant.   

Un disseny que ‘no deixa indiferent’
Un dels elements que generen més expectació del programa de la Festa Major és el disseny gràfic de la portada i el cartell, que s’ha mantingut en secret fins avui. Aquest migdia, però, la regidora l’ha fet públic amb el seu autor, Pere Cuadrench. “Representa un trencament en l’estètica de les passades edicions que no deixarà ningú indiferent”, opina Alarcón. “Hi ha un canvi en el format, l’estructura, la tècnica i la textura”.

La tècnica emprada és el collage i, tal com ha explicat l’autor, “vol despertar un sentiment de festa popular, de les persones, que posa l’accent en els fets quotidians”. Per a Cuadrench, “aquest ha de ser un programa humà, que reflecteixi la vivència de la Festa Major des de les famílies”. Els elements protagonistes del disseny, una dona en un balcó i la geganta vella, emfatitzen la feminitat de la festa. Alhora, al centre de la imatge apareix un domàs que ornamenta un balcó per reivindicar un dels “petits gestos” inherents a la celebració.

Pere Cuadrench, que ha abocat en aquesta tasca tot el sentiment que té envers la festa amb motiu de la seva vinculació –és el macip major de l’Agrupació de Geganters– ha agraït a la regidoria de Cultura la llibertat amb què ha pogut treballar el disseny i la maquetació interior del programa, una de les publicacions més cuidades per l’Ajuntament. En aquest sentit, Sara Alarcón ha destacat que “l’artista ha de ser totalment lliure per plasmar gràficament la festa”. Aquesta “ha de ser la fórmula per garantir que cada edició tingui un disseny únic”.

El programa de la Festa Major es podrà consultar a través del web www.solsonalafesta.net. En format paper es podrà recollir gratuïtament a l’OAC del consistori a partir de divendres.

Solsona, 25 d’agost de 2010

Pujar

Montse Auguets, Alba Carralero i Maria Riu rebran enguany les bandes de pubilla i donzelles de Solsona

Presentades per Òmnium Cultural, el Centre Excursionista i el Club Patinatge Solsonès

Auguets, al centre, amb Carralero (esquerra) i RiuSolsona ha escollit la propera pubilla i les donzelles d’honor que rebran la banda a la plaça Major el proper 8 de setembre, en el marc dels actes centrals de la Festa Major. Montse Auguets i Canes, candidata d’Òmnium Cultural del Solsonès, serà la successora d’Ariadna Serra, després de rebre la millor puntuació en la prova oral superada aquesta setmana a l’Ajuntament per escriure una plana del pubillatge solsoní. La primera donzella d’honor serà Alba Carralero i Castells, del Centre Excursionista del Solsonès, i la segona, Maria Riu i Caballol, presentada pel Club Patinatge Solsonès.

Montse Auguets té 17 anys i, tot i haver estudiat el Batxillerat Científic a l’Escola Arrels II, el proper curs començarà Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Recordarà com cap altra la Festa Major d’enguany, ja que, a més de ser-ne la pubilla, i malgrat la seva joventut, presentarà el llibre Homes de terra i foc. Els Trabucaires de Solsona, de la qual és coautora juntament amb Ramon Montraveta i Pere Cuadrench.

Des de petita m’havia fet molt deler ser pubilla”, diu Auguets, que aquesta vegada s’hi ha tirat de cap coincidint amb la publicació del seu primer llibre. Per a ella, el més peculiar de la festa solsonina és la fórmula que ha perviscut al llarg de la història per “combinar amb equilibri el vessant popular i folklòric amb el religiós”. Quant al pubillatge, considera que “és important que sempre hi hagi noies disposades a continuar la tradició perquè no es perdi”.

La primera donzella d’honor, Alba Carralero, té 18 anys i ha cursat el primer curs de Magisteri d’Educació Infantil a la Universitat de Lleida. Enguany ha participat a les proves d’elecció per segona vegada, motivada en part pel seu entorn. “Aquesta Festa Major volia participar en el ball dels óssos, però confio que tindré l’oportunitat de fer-ho l’any que ve”, explica. “S’ha d’aprofitar el fet que a Solsona tinguem la tradició de la pubilla i les donzelles”. Carralero ha pogut conèixer de prop aquesta dimensió del folklore a través d’amigues seves que han ocupat aquest lloc.

Per la seva banda, Maria Riu té 17 anys, ha superat el Batxillerat Científic a l’IES Francesc Ribalta i començarà Infermeria a l’Escola Universitària Gimbernat, adscrita a la UAB. Sempre ha viscut les festes en honor a la patrona molt de prop i una expubilla va emplaçar-la a presentar-se a les proves. “Em fa molta il.lusió participar en la comitiva”, expressa Riu, si bé confessa que la proximitat a les bèsties de foc, especialment el ball del drac, li fa “molt de respecte”.

Enguany la regidoria de Cultura, organitzadora de la prova d’elecció de la pubilla i les donzelles d’honor, havia canviat les bases per permetre-hi la participació de joves a títol individual, sense necessitat de pertànyer a cap entitat. Tot i això, només han estat tres les candidates participants. Montse Auguets, Alba Carralero i Maria Riu animen les solsonines d’entre 16 i 22 anys a presentar-s’hi en properes edicions: “és un paper que s’assumeix amb responsabilitat i potser fa respecte, però és bonic formar part del patrimoni de la festa”, afirmen. “Si la gent no s’hi implica, en un futur la tradició es perdrà i serà una llàstima”.

El jurat d’aquesta edició ha estat format per la pubilla de l’any passat, la tècnica de Cultura de l’Ajuntament i representants de les tres entitats que han presentat candidata. La prova ha consistit en una entrevista oral en què les aspirants han exposat la seva opinió sobre les peculiaritats de la Festa Major de Solsona respecte les manifestacions festives d’altres indrets i els trets més identificatius de la ciutat, entre d’altres.

Pujar

L’Ajuntament solsoní fa més popular la convocatòria per a l’elecció
de la pubilla i les donzelles

S’hi poden presentar totes les noies empadronades a Solsona d’entre 16 i 22 anys

Comiat de les últimes representants del pubillatge, el Corpus passatFomentar la participació i injectar popularitat a la tradició del pubillatge. Aquest és l’objectiu del canvi de plantejament de la convocatòria per a l’elecció de la pubilla i les dues donzelles d’honor que fa enguany la regidoria de Cultura de Solsona. A partir d’aquest any, qualsevol noia a títol individual, a més de les candidates que hi presentin les entitats del municipi, també podrà prendre part a les proves de selecció, que es faran el juliol. Només cal que estigui empadronada a la ciutat i que tingui entre 16 i 22 anys. 

Aquesta novetat ve motivada per la baixa participació registrada els darrers anys. En l’última edició només s’hi van presentar les aspirants de dues entitats, i entre el 2005 i el 2008, el certamen reunia entre quatre i set candidates. Segons Sara Alarcón, regidora de Cultura, en altres poblacions de la Catalunya central s’han trobat en la mateixa situació els últims anys i s’hi ha modificat la convocatòria per fer-la més oberta a totes les noies.

Amb aquesta fórmula mixta, “el certamen d’elecció de la pubilla serà més popular, obrint-se a aquelles solsonines que sense pertànyer a cap associació també estan interessades en aquesta tradició”, destaca la regidora. La història del pubillatge solsoní té més de 40 anys, ja que la primera pubilla data del 1969. Maria Carme Torres va inaugurar aquest títol, acompanyada de Lluïsa Serra i Anna Maria Serra, com a donzelles d’honor.    

Termini fins al 16 de juliol

Les persones que aspirin a convertir-se en la pubilla i les donzelles de la propera Festa Major –la proclamació es fa a la plaça Major el dia 8 de setembre– han de presentar una instància a l’OAC de l’Ajuntament fins al proper 16 de juliol. Les proves, consistents en una test de cultura general i local, un comentari i una entrevista, es realitzaran el 17 de juliol a les 5 de la tarda a l’Ajuntament.

Per Corpus, el 6 de juny, van participar a les festes solsonines per última vegada la pubilla i les donzelles escollides l’any passat, Ariadna Serra, Aina Sala i Nahir Pérez.

Solsona, 22 de juny de 2010

Pujar

 

Corpus 2010Els solsonins desafien la pluja i improvisen
per viure la festa del Corpus


Fan ballar una final simbòlica dels gegants sota
els porxos de la plaça Major

El diumenge de Corpus a Solsona s’ha llevat amb pluja a primera hora i, malgrat el parèntesi concedit durant tot el matí, a quarts de dues de la tarda, un xàfec ha irromput a la celebració mentre la mainada del ball de bastons desplegava la seva dansa. La gotellada ha durat una hora, fet que ha obligat el públic de la plaça Major a refugiar-se sota els porxos i a suspendre la dansa de l’àliga i els gegants. No obstant això, la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona no ha renunciat a interpretar la música dels gegants, s’ha executat una singular traca i s’ha ballat una final simbòlica acompanyada de l’Orquestra Patinfanjàs sota els porxos.

Corpus 2010
Tot i la pluja d’última hora, però, “el Corpus d’enguany ha registrat una bona assistència de públic”, tal com constata l’alcalde, David Rodríguez. I “la improvisació forçada en el tram final de la festa també ha tingut el seu encant”, afegeix. Igualment, per al macip major de l’Agrupació de Geganters, Pere Cuadrench, “podem estar contents, perquè no pensàvem que poguéssim fer el que hem fet”. “Cada any ens prepara alguna sorpresa el Corpus”, afirma.


Corpus 2010
Malgrat els canvis forçats en el desplegament de la imatgeria folklòrica, “el fet que els balladors del ball de bastons hagin aguantat estoicament sota la pluja fins a pronunciar el verset dedicat a la Mare de Déu ha estat una imatge molt bonica”, diu Pere Cuadrench.

Durant el matí, el temps sí que ha estat benèvol amb la celebració de la festa solsonina i ha permès el desenvolupament amb completa normalitat del programa tradicional, inclosa la processó, que  ha presidit el bisbe, Jaume Traserra. Hi ha participat una elevada concurrència de públic, majoritàriament familiar. La catifa de flors de la plaça de Palau, confeccionada per l’Agrupament Escolta Pare Claret, ha estat dissenyada enguany per Pere Cuadrench amb un tema dedicat al cinquantè aniversari de la refundació de l’Orfeó Nova Solsona.

Corpus 2010
Avui l’Ajuntament i l’Agrupació de Geganters han agraït a la pubilla, Ariadna Serra, i les donzelles d’honor, Aina Sala i Nahir Pérez, la seva participació a les festes tradicionals de la ciutat des de la Festa Major de l’any passat, ja que avui han format part de la comitiva per darrera vegada. Aquest estiu se n’elegiran les seves successores.   

Corpus 2010


 



Tendència a l’alça de la popularitat

Les convocatòries del Corpus d’ahir, dissabte, van rebre una bona acollida de solsonins i visitants. Tant la cercavila del migdia com la roda de foc van ser seguides per nombroses persones, segons l’Agrupació de Geganters. “Estem experimentant una tendència a l’alça de la popularitat dels actes tradicionals de la festa”, explica Cuadrench.

 

Corpus 2010

Corpus 2010

Solsona, 6 de juny de 2010

Pujar

 

El disseny de Pere Cuadrench guanya el concurs més participat
de la imatge gràfica de la Festa Major de Solsona


Resulten finalistes els treballs d’Arnau Quingles i Lluís Codina

Pere Cuadrench i Tripiana serà l’autor de la portada del programa de la propera edició de la Festa Major de Solsona. Ha resultat guanyador del concurs convocat per la regidoria de Cultura, que enguany ha batut el rècord de participació amb nou propostes presentades per set persones. El treball del macip major de l’Agrupació de Geganters, premiat amb 300 euros, ha estat el més ben valorat pel jurat per la qualitat artística i l’originalitat tant dels motius escollits com de la tècnica, el collage digital.

Aquest disseny, que l’Ajuntament no vol revelar fins que el programa surti al carrer a final d’agost, plasma la vivència de la Festa Major des d’un balcó del nucli antic decorat amb un domàs i, alhora, confereix protagonisme a la geganta vella. El seu autor ha volgut “representar i reivindicar una escena típica de la nostra festa emmarcada en un espai arquitectònic molt solsoní”. A més, per a Cuadrench, “és un homenatge a la vellesa i la feminitat”.  

La tècnica del collage, inèdita fins ara en la imatge gràfica de la festa, “permet jugar amb la procedència de les textures dels diferents elements” i al final, “cada pedaç té vida per ell mateix alhora que col•labora en la creació final”, explica Pere Cuadrench.

Un disseny innovador
La regidora de Cultura, Sara Alarcón, posa de relleu el caràcter “innovador” de l’estètica de la proposta seleccionada, que “trenca amb els programes anteriors”, i la seva “reivindicació del domàs” com a element festiu, del qual “s’ha de potenciar l’ús”. Igualment, en subratlla “la sensibilitat envers la imatge de la dona forta expressada a través de la geganta vella, que sempre ha restat a l’ombra del gegant vell”.

En definitiva, Alarcón sosté que “un any més, la riquesa artística de la imatge gràfica de la Festa Major, que també n’és la cara a l’exterior, li aporta un notable valor afegit”.  A més de la regidora, han integrat el jurat del concurs l’alcalde, els portaveus de tots els grups municipals, una persona en representació dels mitjans de comunicació locals i una dissenyadora local.

D’altra banda, la regidora de Cultura valora molt satisfactòriament l’elevada participació al concurs, que en edicions anteriors havia despertat poc interès. Després d’adaptar-ne les bases, l’octubre passat, en consultar-ho amb entitats i membres del jurat, “sembla que els canvis han estat positius per aconseguir incentivar l’interès de la ciutadania”. “Això vol dir que anem pel bon camí”, apunta Sara Alarcón. Alguns propostes, fins i tot, procedeixen d’altres municipis, com un treball d’Arnau Quingles, de Barcelona, que ha quedat finalista, juntament amb una obra del solsoní Lluís Codina.   

És la primera vegada que Pere Cuadrench es presenta a aquesta convocatòria, si bé feia temps que se sentia atret per la idea, en tant que és del parer que “dissenyar aquest programa és una de les coses més boniques que es poden fer en el ram del disseny a Solsona”. L’autor destaca que el fet de ser geganter i que el seu oncle Jaume Cuadrench se n’encarregués  durant molts anys són dos factors que “hi afegeixen una coincidència especial”.

Solsona, 19 de maig de 2010

Pujar

La  Festa / Història i Orígens / Programació / Notícies / Elements Folklòrics / Bibliografia i agraïments / Portada