Notícies corresponents a la Festa Major 2005


Festa Major 2005
/ Noves pubilles / Festa Major a la web


Arxius Notícies Festa Major 2013
Arxius Notícies Festa Major 2012 / Arxius Notícies Festa Major 2011

Arxius Notícies Festa Major 2010
/ Arxiu Notícies Festa Major 2009
Arxiu Notícies Festa Major 2008
/ Arxiu Notícies Festa Major 2007
 Arxiu Notícies Festa Major 2006 / Arxiu Notícies Festa Major 2005


Solsona ret un reconeixement als darrers campaners
El Comú i ERC reiteren la necessitat d’obrir un debat sobre les festes locals

Enguany la Festa Major de Solsona ha potenciat el seu bagatge històric i popular com a principal novetat, especialment amb vista a la seva candidatura a ser declarada Festa Tradicional d’Interès Patrimonial per part de la Generalitat. Així, el dia 7 es va dur a terme un concert de tocs de campanes recopilats els anys vuitanta, i els claustres de la catedral van acollir el reconeixement oficial que van rebre els quatre darrers campaners de la ciutat per part de l’Ajuntament i el bisbat, amb la col·laboració del Consell de la Festa Major.  

Reconeixement als campanersI és que la de Solsona és una de les tres úniques catedrals de tot l’estat –juntament amb la catedral andalusa de Baza i la de València– que mantenen el toc manual de les campanes, fet que “ha permès recuperar un patrimoni popular desaparegut en molts altres indrets, a causa de la mecanització”, va subratllar l’alcalde, Jordi Riart. Per a l’antropòleg i representant del gremi de campaners de València Francesc Llop, que va enregistrar el concert, “les campanes tocades manualment són un signe d’identitat i de comunitat, i és una joia descobrir que a Solsona encara són vives”.   

En primer lloc, l’alcalde va esmentar la tasca desenvolupada pel traspassat Josep Porredon i Vilana, que s’hi va dedicar tota la vida des de primers del segle passat i fins als anys seixanta. Va continuar l’ofici Josep Navès i Valls –va recordar Riart–, fins que en morir el va substituir l’actual campaner de Solsona, Josep Mauria Augé. Augé porta gairebé trenta anys fent-se càrrec d’anunciar l’oració dos cops al dia, a més de les festes més assenyalades de la ciutat, amb la col·laboració de joves solsonins.

Tot i no haver exercit de campaner oficial, també va rebre una distinció Pere Espinal, que s’hi va dedicar molts anys per afecció i va recopilar molts dels tocs de campana amb què Solsona anunciava antigament determinats esdeveniments socials, actes festius i situacions d’emergència. “Gràcies a dedicacions com la vostra, que estan a l’ombra, Solsona pot mantenir vives les seves tradicions”, va afirmar l’alcalde adreçant-se a Espinal i Augé.

Tanmateix, l’acte no només va ser una mostra d’agraïment al passat, sinó també a la colla de joves solsonins interessats en el campanar de la catedral, que “garanteixen la continuïtat del so de les campanes en el futur”, tal com va emfatitzar el bisbe, Jaume Traserra.

Recuperació de la figura del porrer
D’altra banda, els dies 8 i 9 es va ampliar la imatgeria de la Festa Major solsonina amb la reintroducció del porrer o macer, responsable de protocol en els actes cerimonials de la catedral fins als anys trenta, l’origen del qual es remunta al segle XVII.
El porrer, entremig de les noves pubilles de SolsonaVestit amb una túnica de tipus medieval feta de domàs rogenc i dotat d’un ceptre barroc restaurat, el porrer esperava la comitiva consistorial a la porta de la catedral i acompanyava les autoritats eclesiàstiques fins a la sala capitular. També presidia la processó. Aquesta figura protocol·lària, que tornarà a fer acte de presència per Corpus, és un dels elements històrics solsonins amb què les institucions responsables de la Festa Major volen recuperar i enriquir el patrimoni de les festes.

Tanmateix, els grups municipals d’El Comú i ERC han criticat el fet que l’equip de govern, de CiU, hagi introduït modificacions a la Festa Major “unilateralment”, sense ser-ne informats. A través d’un comunicat de premsa, els grups de l’oposició recorden que han demanat reiteradament obrir un debat sobre les festes locals de Solsona a les sessions plenàries, sense haver-se concretat. Així mateix, retreuen a l’executiu el fet que s’hagin hagut d’assabentar a través dels mitjans de comunicació de la confecció i el contingut de la pàgina web de la Festa Major. D’altra banda, l’alcalde s’ha compromès a obrir el debat un cop tancada la celebració.

Pujar


Elena Capdevila, Maria Moscoso, Pili Marmi
Les noves pubilla i donzelles d'honor de Solsona, representants de la música, el folklore i l'esport

L'Ajuntament de Solsona va escollir el dia 23 de juliol les noves ambaixadores de la ciutat en el món de la cultura popular, que seran nomenades oficialment el dia 8 de setembre, per la Festa Major. Maria Moscoso (16 anys), proposada per l'Orfeó Nova Solsona, esdevindrà la pubilla que substituirà Judit Colilles. L'acompanyaran Elena Capdevila (20 anys), presentada pel Club Esportiu Arrels, com a primera donzella d'honor, i Pili Marmi (16 anys), membre de l'Agrupació de Geganters de Solsona, que serà la segona donzella.

Maria Moscoso, que  enguany començarà segon de batxillerat científic, assumeix el nou rol "amb la il.lusió de formar part del folklore solsoní, especialment per viure més de prop els preparatius del cinquantè aniversari de la coronació de la Mare de Déu del Claustre". Estudiant d'Enginyeria Tècnica d'Obres Públiques, Elena Capdevila s'ha proposat  representar la ciutat on fa vida i on té la gent que estima, familiars i amics. Per la seva banda, Pili Marmi ha participat en el certamen en considerar-se "amant del folklore de la ciutat i, especialment, de la Festa Major i els gegants".

Totes tres van ser les millor puntuades de les sis joves que es van presentar a l'examen preparat per la regidoria de Cultura i que enguany, per primer cop, va incloure una prova oral. D'aquesta manera, a més dels qüestionaris sobre cultura general, de Catalunya i del Solsonès; es va avaluar la fluïdesa verbal, la capacitat d'improvisació i el raonament de les candidates a l'hora de defensar la tradició del pubillatge i de promocionar la imatge de la ciutat i la seva Festa Major.

Pujar

Freixes, Riart i Giné, presentant la pàgina web
La Festa Major de Solsona pren vida pròpia a Internet

El món que envolta la celebració dedicada a la patrona de Solsona disposa d'un nou canal de difusió sense límits espai-temporals. Sota l'adreça www.solsonalafesta.net, el web de la Festa Major ofereix una extensa informació sobre els elements integrants de la festa, el folklore i la història, a més de la programació i notícies. Ahir al vespre l'alcalde, Jordi Riart; la regidora de Cultura, Núria Giné, i Carles Freixes, membre del Consell de la Festa Major, van presentar la nova pàgina web a l'Ajuntament davant dels col·lectius directament vinculats a l'organització dels actes.

        Els objectius del nou servei -al qual també es pot accedir des de la plana inicial de la pàgina municipal (www.ajsolsona.net)- són "apropar la festa a tots els solsonins a través d'una eina de consulta i aprenentatge", i alhora "disposar d'un aparador exterior dels actes que organitza Solsona i del conjunt d'atractius de l'esdeveniment per atraure possibles visitants", segons va afirmar l'alcalde. De moment es presenta en català, però s'està preparant la traducció a l'anglès. Per a Carles Freixes, també
"serà una manera de viure la Festa Major no solament els tres dies cabdals" -del 7 al 9 de setembre-, "sinó durant tot l'any".    

        El contingut és fruit, en la major part, d'un exhaustiu treball de recuperació i recopilació de dades històriques i tot tipus de material documental dut a terme pel Consell de la Festa Major. Aquest s'ha intentat presentar "d'una manera clara i atractiva, jugant amb les possibilitats del disseny gràfic", tal com assenyalava ahir Núria Giné. Abunden les fotografies i cada secció és identificada amb un color. La confecció de la pàgina editada per l'Ajuntament ha anat a càrrec de la firma solsonina Grafkic.   

        La idea de crear una pàgina web per a la Festa Major de Solsona va néixer l'any passat, en el moment que la celebració va optar a ser proclamada Festa Tradicional d'Interès Patrimonial. Aleshores es va creure necessari  cercar més canals per publicitar-la, com fan en d'altres municipis.

Pujar

La  Festa / Història i Orígens / Programació / Notícies / Elements Folklòrics / Bibliografia i agraïments / Portada